5

Hàbits més sostenibles

L'objectiu dels plàstics fàcilment degradables

Els plàstics són el pal de paller de la innovació en la tecnologia química. Des dels anys 50 en endavant, empreses com BASF, Dow Chemical o DuPont han liderat aquesta revolució tecnològica, amb polímers com el polipropilè, el poliestirè o el policlorur de vinil. En l’actualitat, la recerca puntera lluita per aconseguir plàstics biocompatibles i biodegradables per reduir l’impacte ambiental d’aquesta revolució.

L’estructura polimèrica del plàstic té l’avantatge de fer-lo molt durador i resistent però té l’inconvenient de ser molt poc biodegradable. En els darrers 60 anys s’han llençat a la brossa més de mil milions de tones de plàstic que trigaran segles a degradar-se de forma natural. Darrerament, la recerca ha avançat molt en aquest aspecte i s’han dissenyat alguns plàstics biodegradables com els polilàctids, els poliglicòlids o les policaprolactones. Entre les seves aplicacions comercials destaquen sutures biodegradables, plàstic base per a impressores 3D o bosses per a residus urbans.

LA RECERCA ACTUAL SE CENTRA A ACONSEGUIR PLÀSTICS BIOCOMPATIBLES I BIODEGRADABLES
I quina és la química?

Els plàstics biodegradables són en general polièsters, en què els enllaços èster són hidrolitzats en presència d’aigua. La reacció trenca l’enllaç èster i descompon el plàstic en els seus monòmers fonamentals. La cinètica de degradació del polímer es pot modelar ajustant les proporcions dels diferents monòmers que componen el bioplàstic. Alguns bacteris són capaços d’accelerar aquesta degradació sintetitzant enzims que afavoreixen la ruptura dels enllaços èster. En degradar el polièster, el bacteri és capaç, literalment, d’alimentar-se dels monòmers. Es tractaria d’un procés similar al de menjar-nos un bistec tallant-lo en trossets més petits: el bistec seria el bioplàstic, el ganivet l’enzim, els petits trossos de carn els monòmers i nosaltres el bacteri.

Estructura del PLA (un bioplàstic)
Quins conceptes ho expliquen?

És clar que els polímers conformen una part important de la societat actual tal com la coneixem. També és cert que la utilització de materials plàstics ha provocat efectes ambientals nocius i que ens cal cercar polímers més adequats pel medi ambient. La biodegradabilitat d’un polímer depèn de quant fàcil és trencar els enllaços que s’han format entre els seus monòmers. I això depèn dels grups funcionals que apareixen en aquestes molècules. Els enllaços èster permeten obtenir una solidesa adequada al mateix temps que la facilitat de degradació necessària en condicions ambientals.

Vista microscòpica de la composició del plàstic biodegradable Ecovio® FS Paper de BASF
1. Cremes per protegir-nos del sol
2. Els dispositius mòbils del futur
3. Dur i resistent
4. Coixins de vida: els airbags
5. Hàbits més sostenibles
6. Quin mal de panxa!
7. Mengem aire?
8. Química que dóna aigua
9. Calor sense foc i fred sense gel
10. Biometà