29 gen. 2015
Es ben conegut que l’exposició moderada i controlada a la radiació ultraviolada (UV) és beneficiosa. Per exemple, la radiació UV és necessaria per a la síntesi de la vitamina D3 i la seva acció terapèutica es fa servir per tractar afeccions cutànies com la psoriasi, la dermatitis, o l’acne. Alhora, un excés d’exposició al sol pot causar agressions que van des de les típiques cremades estivals fins al fotoenvelliment de la pell o efectes mutagènics relacionats amb el càncer de pell o amb la pèrdua de resposta immune cel·lular.
Per això, a partir dels anys 20 del segle passat van sorgir al mercat els fotoprotectors solars: preparats farmacèutics d’aplicació tòpica capaços de reflectir, absorbir o dispersar la radiació UV i disminuir d’aquesta manera els seus efectes negatius sobre la pell. Els fotoprotectors es basen en compostos anomenats filtres químics que tenen en comú la capacitat d’absorbir radiació en una determinada regió de l’UV.
