12 febr. 2015
Des de fa més d’un segle, es desenvolupen, en el context de la indústria alimentària, diferents envasos per posar a punt (escalfar o refredar) els aliments que contenen, sense la necessitat de foc, de gel o d’altres fonts de calor o fred. Això permet disposar de menjar calent (o productes freds) en situacions d’emergència o en contextos allunyats de fonts d’energia accessibles.
L’envàs consisteix en tres cambres independents: una per al menjar que es vol escalfar i les altres dues contenen els productes químics necessaris per a dur a terme la reacció química que produirà o absorbirà la calor necessària per obtenir el menjar a la temperatura desitjada. El menjar i els productes que permetran el seu escalfament estan físicament separats per una paret metàl·lica conductora de la calor. Per la seva banda, els reactius estan separats per una membrana que es perfora en prémer un determinat punt de l’envàs. En accionar l’envàs, els reactius es barregen, produint-se la reacció química i la calor necessària per escalfar l’aliment. Si l’envàs refreda el contingut, el procés serà diferent i absorbirà calor fent abaixar la temperatura de l’aliment.
