1

Cremes per protegir-nos del sol

Interacció llum-matèria al servei de la salut

Es ben conegut que l’exposició moderada i controlada a la radiació ultraviolada (UV) és beneficiosa. Per exemple, la radiació UV és necessaria per a la síntesi de la vitamina D3 i la seva acció terapèutica es fa servir per tractar afeccions cutànies com la psoriasi, la dermatitis, o l’acne. Alhora, un excés d’exposició al sol pot causar agressions que van des de les típiques cremades estivals fins al fotoenvelliment de la pell o efectes mutagènics relacionats amb el càncer de pell o amb la pèrdua de resposta immune cel·lular.

Per això, a partir dels anys 20 del segle passat van sorgir al mercat els fotoprotectors solars: preparats farmacèutics d’aplicació tòpica capaços de reflectir, absorbir o dispersar la radiació UV i disminuir d’aquesta manera els seus efectes negatius sobre la pell. Els fotoprotectors es basen en compostos anomenats filtres químics que tenen en comú la capacitat d’absorbir radiació en una determinada regió de l’UV.

ELS FILTRES SOLARS SÓN CAPAÇOS DE REFLECTIR, ABSORBIR O DISPERSAR LA RADIACIÓ UV
I quina es la química?

El mecanisme de protecció consisteix en la “desactivació” de la radiació UV energètica i potencialment perillosa mitjançant l’ús de filtres químics. Quan aquests compostos absorbeixen la radiació, l’energia és transformada en calor innocua bé directament o bé participant en una reacció fotoquímica (mediada per la llum) ràpida i reversible de tautomerització, un tipus d’isomerització (reordenació interna dels àtoms d’una molècula). Aquest és el cas de l’Uvinul® A Plus (2-(4-(dietilamino)-2-hidroxibenzoil)benzoat d’hexil), un filtre químic orgànic de BASF que es pot trobar en cremes solars comercials.

Existeix una clara relació entre l’estructura química del filtre solar i la seva capacitat d’absorció de la radiació UV. Amb petits canvis en l’estructura química s’aconsegueix adequar i optimitzar la regió de màxima absorció del fotoprotector, és a dir, seleccionar el tipus de radiació en què volem que la protecció sigui més eficient.

Estructura i tautomerització d'un filtre químic
Quins conceptes ho expliquen?

El més important és reconèixer la interacció de la llum solar amb la matèria en general i amb els compostos químics en particular. Els filtres químics dels protectors solars absorbeixen la llum UV de forma que l’energia absorbida retorna tèrmicament i proporciona reaccions d’isomerització. És a dir, les molècules inicials es transformen en unes altres amb la mateixa fórmula molecular (el mateix nombre i tipus d’àtoms), però amb diferents estructures i propietats que protegeixen la nostra pell.

1. Cremes per protegir-nos del sol
2. Els dispositius mòbils del futur
3. Dur i resistent
4. Coixins de vida: els airbags
5. Hàbits més sostenibles
6. Quin mal de panxa!
7. Mengem aire?
8. Química que dóna aigua
9. Calor sense foc i fred sense gel
10. Biometà